"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

divendres, 9 de novembre de 2012

La muda de les serps i característiques de la pell dels rèptils


Muda trobada en un traster,
Girona, Les Pedreres

Regne: Animal
Grup: Cordats
Classe: Rèptils
Ordre: Escamosos
Subordre: Ofidis (serps)




Els rèptils no tenen pèl com els mamífers, ni plomes com els ocells, però tampoc tenen una pell desprotegida com en el cas dels amfibis. Tenen una pell dura, seca i escamosa que els hi ofereix protecció contra la dessecació i els danys físics. Concretament és una adaptació de la vida en el medi terrestre. Aquesta pell dura i seca és una de les característiques que diferencia aquesta classe d'animals (Cl. Rèptils) dels amfibis (Cl. Amfibis), juntament amb les següents aportacions biològiques:

- l'ou amniòtic amb closca (posta a terra)
- una mossegada poderosa (modificació del crani que permet una musculatura    mandibular més potent)
- la fecundació interna
- gran eficiència en la conservació de l'aigua (adaptacions orgàniques)

Secció de la pell dels rèptils. Principios integrales de la zoologia
La pell dels rèptils consta de dues capes principals: l'epidermis (superior),  i la dermis (inferior).
La dermis és la capa més desenvolupada i gruixuda, on es troben els cromatòfors, les cèl·lules portadores dels pigments que els donen belles coloracions. L'epidermis és una capa més fina que els dóna resistència a la dessecació, proporcionada per lípids hidròfobs (greixos), i protecció contra el desgast en el medi terrestre. També conté una varietat dura de queratina, denominada beta queratina, exclusiva dels rèptils. A la part superior de l'epidermis s'hi troba l'estrat corni o capa còrnia, que s'engruixeix i endureix per l'acumulació de queratina, on es constitueixen les escames característiques dels rèptils, que són replecs de la capa còrnia (relleus epidèrmics, molt diferents a les escames dels peixos). En els ofidis s'endureix de tal manera que quan l'animal vol créixer li és impossible i ha de mudar la pell per fer-ho. Per realitzar la muda donen la volta a la seva pell vella i se'n desprenen generalment d'una peça, anomenada camisa.

En alguns rèptils, tals com els caimans, les escames són permanents al llarg de tota la vida, creixent gradualment per suplir el desgast. Les tortugues afegeixen noves capes de queratina sota les capes velles dels escuts aplanats, que són també escames modificades. En canvi a altres rèptils, com les serps i els llangardaixos, els creixen noves escames sota les antigues, de manera que podem observar en ells el fenomen de la muda. Els cocodrils i molts llangardaixos posseeixen plaques òssies anomenades osteoderms situats a la dermis, sota les escames queratinitzades, cosa que les serps no tenen. 

Les serps solen realitzar una muda completa,
i gràcies a això podem trobar-nos amb una camisa
composada pels detalls de la morfologia externa
de l'animal que l'ha deixada.
Així doncs, la pell de les serps té unes característiques molt peculiars, està coberta d'escames còrnies epidèrmiques que els hi dóna duresa i resistència i a la vegada elasticitat. D'aquesta pell obtenen protecció per a la seva forma de locomoció i la possibilitat de destensar-se quan és necessari, com en el cas de consumir una presa més gran que elles. Però els hi comporta el requisit d'unes mudes periòdiques per tal de permetre'ls el creixement i renovar aquesta capa protectora.


La freqüència de la muda és variable (en general entre 1 i 12 mesos) en funció de l'espècie, de factors ambientals (temperatura, estació de l'any...) i de factors interns de l'animal (com l'edat). De forma general un individu d'edat més avançada fa la muda amb una freqüència més reduïda. La seva duració també és variable segons la temperatura, la humitat, la fisiologia i paràmetres individuals. Aquesta activitat és regulada hormonalment, a través de la hipòfisis i la tiroides.
Resumint, la muda de les serps és un procés en el que canvien la capa més externa de la pell, l'estrat corni de l'epidermis, i és necessari per permetre el creixement de les espècies d'aquest grup d'animals.

A més, a conseqüència d'aquest procés, els observadors de la natura, obtenim un bon indicador de la presència de serps en un habitat determinat (la camisa abandonada al terra).

Text i fotos: Roger Pacreu
Bibliografia: Principios integrales de Zoologia. Hickman, Roberts, Larson, I'anson i Eisenhour. 2006

Insectos, anfibios y reptiles. Colección vida verde. Tikal. 2012
www.fcien.edu.uy
(Melitta Meneghel, Facultad de Ciencias, Sección Zoología de Vertebrados, Curso de Biología Animal 2008)

2 comentaris:

  1. quin es exactament el tipus de serp ?

    ResponElimina
  2. Doncs la veritat que no sé si amb la muda es pot arribar a identificar l'espècie. Però la vaig trobar a casa meva, on al taller hi habita una serp que tinc determinada com a serp d'esculapi, Zamenis longissimus.

    Gràcies pel teu interès, espero que la resposta et sigui útil.

    ResponElimina