"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

diumenge, 30 de desembre del 2012

Falgueres

 
El grup d'aquestes plantes és anomenat Pteridòpsids (=Filicòpsids) o falgueres. Es tracte del grup actual més estès i amb més èxit dins de les plantes vasculars* sense llavor (=Pteridòfits, =Criptògames).

Els pteridòfits, juntament amb els briòfits ("molses"), van ser les principals plantes  del planeta durant uns 100 milions d'anys. Les falgueres van dominar el medi terrestre fa 350 milions d'anys juntament amb la resta de grups de pteridòfits (Licopodis, selagineles, isoets, equisets, etc.). Probablement, a partir d'avantpassats de les falgueres van evolucionar les plantes amb llavor (=espermatòfits).

Les falgueres es caracteritzen per la presència de "fulles grans" anomenades megàfiles o frondes. I són típiques de medis terrestres humits, ja que el seu cicle vital està lligat a l'aigua.

Les falgueres tenen un cicle vital amb gametòfit i esporòfit. L'esporòfit ("la falguera pròpiament"), perenne i fotosintètic, forma les espores, d'on en germinen els gametòfits, ocults sota el terra. La fase gametofítica de la falguera, generalment fotosintètica i diminuta,  produeix els gàmmetes, espermatozoides i ovocèl·lules, que requereixen de medi líquid per tal de trobar-se i fecundar-se. L'embrió, fruit d'aquesta fecundació s'acaba convertint en un nou esporòfit independent.  



En aquesta ocasió vull presentar algunes de les espècies de falgueres més comunes que he fotografiat darrerament al bosc, són fàcils de trobar i reconèixer quan sortim a passejar:

           Classificació: Regne de les Plantes
                                   Grup dels Pteridòfits
                                         Classe Pteridòpsids
                                              Família de les Polipodiàcies

Pteridium aquilinum (Falguera aquilina o comuna). Fulles triangulars, molt dividides, grans (0,4 - 2,5 m).


Polypodium vulgare (Polipodi). Fulles mitjanes (10 - 150 cm), dividides en segments allargats.



Asplenium adiantum-nigrum (Falzia negra). Limbe verd fosc lluent. De mida mitjana (10 - 50 cm). Dividit 2 o 3 vegades en segments allargats.



Ceterach officinarum (Dauradella). Fulles petites (5 - 20 cm) i allargades, dividides en segments enters. Verd intens a l'anvers i recobriments esquamós amb aspecte de palla al revers.



Asplenium trichomanes (Falzia roja). Limbes allargats, color verd clar,  dividits en segments ovats. De mida petita (5 - 30 cm).



* (=Traqueòfits =Cormòfits, "plantes verdaderes" amb verdaders feixos conductors, les traqueides)

Textos i fotos: Roger Pacreu
Bibliografia: Strasburger. Tratado de botànica. Omega. 2004.
Inttroducción a la botànica. Nabors. 2006

2 comentaris:

  1. Gracias por este blogspot. Tienen los helechos machos semillas? En donde se localizan esas semillas?

    ResponElimina