"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

dissabte, 14 de desembre de 2013

Mostreig de petits mamífers


Foto 1. Trampa Longworth
Aquesta tardor amb uns companys naturalistes ens hem fet col·laboradors del projecte d'estudi SEMICE. És un programa de seguiment dels micromamífers comuns d'Espanya realitzat per SECEM  (Sociedad para la conservación y estudio de los mamíferos). El mètode de mostreig utilitzat és un trampeig en viu a la tardor i un a la primavera, amb trampes sherman i longworth. Les dos són trampes amb un mecanisme senzill, que permet que quan l'animal entre dins es tanqui la porta. El mamífer és atret a l'interior per un tros de menjar, l'esquer. Es mostregen parcel·les d'unes 0,56 ha, amb 36 trampes espaiades 15 m entre cadascuna. Aquest projecte pretén establir parcel·les de seguiment per tota la geografia espanyola.

Foto 2. Trampa Sherman
Nosaltres em triat un bosc del barri de les Pedreres, a Girona, per realitzar el mostreig i passar les dades al programa de seguiment. Tot i que les estacions de mostreig es solen localitzar en zones més apartades de nuclis urbans, com parcs naturals, on és fàcil trobar-hi més diversitat.

Foto 3. Apodemus sylvaticus
El mostreig ha durat 3 dies, durant els quals obriem les trampes a la nit i les comprovàvem a primera hora del matí (23:00 - 08:00). Em tingut poca sort amb les visites a les trampes, però tot i això hem vist un micromamífer. El protagonista del mostreig ha sigut un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). L'hem tret de la trampa, i l'hem agafat amb cura per mirar-lo bé i identificar-lo. D'entrada ja semblava del gènere  Apodemus ja que tenen les orelles i els ulls proporcionalment més grans que el gènere Mus. Li em pres mesures, de les quals la que ens interessava com a tret diferencial és la longitud del peu posterior, que al superar els 20 mm ens ha permès comfirmar que es tractava del gènere Apodemus. A més tenia la coloració marró-groguenca a la part dorsal, i blanc beix a la ventral,  característica d' Apodemus i concretament d'A. sylvaticus, ja que A. flavicolis té la coloració més rogenca, i Mus musculus grisosa sense quasi distinció entre la part ventral i dorsal. Aquesta ha sigut la informació externa que ens ha donat aquest petit rosegador per a identificar-lo. Per una determinació més precisa farien falta caràcters interns com és la dentició. Molt útil en estudis mitjançant egagròpiles on s'analitzen les restes òssies que deixen els seus depredadors. Tota la manipulació l'hem fet amb guants per no impregnar-lo de les nostres olors. Finalment després de posar-li el "piercing", que permetrà reconèixer l'individu en cas de tornar-lo a trobar, l'hem retornat al bosc.

Foto 4. Anellament A. sylvaticus


Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliogradia: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canàrias. F. J.Purroy i J. M. Varela. Lynx. 2005.
Webgrafia: 
http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/

dilluns, 2 de desembre de 2013

Dies de "pajareo"

Els últims mesos he pogut fotografiar alguns dels ocells que he observat. Conec poques espècies d'ocells, però tinc dos companys apassionats que sempre me'n presenten alguna. De manera que he aprofundit poc en el camp de l'ornitologia, així és que els ocells sobre els que escric aquí són dels més comuns i coneguts. Avui em venia de gust fer una recopilació de les fotos dels quatre ocells que he anat veient darrerament i he pogut fotografiar. 

Dins la ciutat de Girona mateix, es poden observar fàcilment diferents espècies d'aus. Si anem a la vora del riu Onyar, travessant la ciutat veurem ràpidament ànecs collverd (Anas platyrhynchos), el gavià argentat (Larus michaelis) i el colom roquer (Columba livia) entre d'altres. Tots atrets per l'aigua i la vida que porta.



Foto 1. Ànec coll verd, colom roquer i gavià argentat (d'esquerra a dreta).

Foto 2. Finestra ànec coll verd.
L'ànec collverd és l'ànec més comú i l'antecessor de l'espècie domèstica. Tant en el mascle com en la femella d'aquesta espècie d'ànec, se'ls pot observar un tret distintiu (de les altres espècies d'ànecs) sota l'ala, anomenat mirallet, de color blau-lila, en canvi si es tractés d'una femella de xarxet el tindria verd i la podríem distingir. En el cas del mascle és molt fàcil ja que té el coll verd.

Foto 3. Gavià argentat. 
El gavià argentat té 4 grups d'edat. Passa d'un estadi juvenil amb una coloració molt heterogènia amb tons grisos a l'estadi d'adult amb les d'un gris uniforme amb les puntes negres i el cos blanc, passant per diferents graus de transformació de l'un a l'altre.

Foto 4. Fotja

Quan comencem a allunyar-nos de la ciutat, seguint el mateix riu Ter, encara a Girona, ràpidament ja trobem alguna espècie més. Com la fotja, el martinet pescaire i l'elegant corb marí (Phalacrocoráx carbo). L'etiqueta d'elegant li poso per les exhibicions que fa degut a la manca de protecció contra l'aigua. M'explico, moltes aus aquàtiques tenen una glàndula secretora d'olis, que al fregar-se'ls pel cos els dóna la facultat de repeli l'aigua. D'aquesta manera poden submergir-se sense quedar xops. En canvi el corb marí no la té, per poder anar més al fons, però queda xop, i quan surt de l'aigua ha d'estendre les ales per assecar-se. Així és que sovint el trobem exhibint les seves ales per assecar-les.

Foto 5. Corb marí assecant-se les ales.



Foto 6. Niu òliba.


Ja fora de Girona, he fotografiat meravelles com un niu d'òlibes (Tyto alba) amb els ous i un pollet ja nascut, i el preciós abellerol (Merops apiaster) amb els seus colors exòtics inconfusibles .

La fotografia ornitològica generalment requereix molt bon material, com un teleobjectiu, o òptiques amb bona ampliació, per tal d'obtenir imatges de qualitat. De manera que els meus mitjans limiten les fotografies que puc fer, sent fotos de poca resolució, llunyanes i en molts casos pràcticament impossibles de fer. Tot i això alguna espècie ha quedat ben registrada en les fotografies!

Foto 7. Abellerol
Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliografia: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Omega. Lars Svensson.

divendres, 22 de novembre de 2013

Geologia i fòssils

El mes de setembre vam passar la frontera de les comarques gironines per anar a Vellmunt, a prop de Manlleu (Osona), a assistir a una sortida organitzada des del museu del Ter sobre la geologia i els fòssils de la zona. 

L'estudi d'aquesta matèria que per alguns pot semblar tant avorrida com inanimada pot arribar a ser fascinant. A través d'aquesta podem descobrir o comprovar que fa uns quants milions d'anys en el lloc on ens trobem seriem sota l'aigua del mar, o que hi havia animals "exòtics" allà on vivim. La geologia i la paleontologia ens revelen la història de la terra i de la vida, i amb ella grans sorpreses del seu transcurs i els canvis esdevinguts.

Foto 1. Margues de Vic
La material geològic més abundant a la zona són les margues (foto 1), les conegudes margues de Vic (35 - 37 m.a). Es tracta d'un tipus de roques sedimentàries que es van formar dels fangs arrossegats a la conca de l'Ebre. Conèixer les roques que formen el terreny d'estudi ens dona informació dels processos geològics succeïts. Vam deduir que fa més de 35 m.a Vellmunt es trobava sota el mar. Són varies les proves observables en diferents punts de la muntanya, potser les més evidents són els fòssils marins.

En un punt del recorregut vam veure un tall d'una estratificació molt clara de sediments. Aproximadament es calcula que cada 4 dits són uns 1000 anys de sedimentació, tret d'un estrat de pràcticament 50 cm, clarament diferenciable, que es va formar en un dia per una allau de sediments dins el mar. Aquest tipus de seccions fetes en les parets permeten reconèixer els processos geològics fàcilment.
Foto 2. Estratificació de sediments

Segurament la part més fascinant de la geologia són els fòssils. Trobar antigues formes de vida o rastres de la seva activitat impreses en la roca. Durant aquest recorregut vam trobar-ne alguns. Rastres d'invertebrats (foto 3), que al quedar colgats pels sediments intentaven escapar, deixant uns camins marcats a la roca, que al mineralitzar van esdevenir fòssils. La silueta d'un equinoideu, un eriçó de mar (foto 4),  marcada a la roca, deixant la secció de la closca dibuixada. La secció de varis braços d'un corall (foto 5), que segurament formaria part d'un antic escull coralí. Vam trobat fòssils de foramínifers en abundància, també anomenats monadetes per la seva forma, en aquesta zona l'espècie havia de ser Nummulites biedai (foto 6) diferent de l'espècie present a Girona (a la famosa pedra de Girona, a tot el barri vell) N. perforatus. També vam trobar vegetals carbonitzats (foto 7). Juntament amb algun altre fòssil aquests són els que vam trobar, però amagats a la roca segur que se'n poden descobrir molts més.

Foto 3. Fòssil rastres invertebrats
Foto 4. Fòssil equinoideu
Foto 5. Fòssil escull de corall
Foto 6. Fòssil Nummulites biedai
Foto 7. Fòssil plantes carbonitzades


Text i fotos: Roger Pacreu Oliu

dilluns, 4 de novembre de 2013

La brama del cèrvol


La primera setmana d'octubre ens vam desplaçar cap a la província de Lleida, a la comarca del Pallars Jussà. L'objectiu de la sortida era sentir la brama dels cérvols, i en cas de sort veure'n algun . La Reserva Nacional de Caça de Boumort és un lloc esplèndid per observar aquest fenomen.

Com cada any des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre, es dóna l'època d'aparellament del cérvol (Cervus elaphus). Durant aquestes setmanes en alguns boscos catalans d'alta muntanya els cérvols competeixen i estableixen la seva jerarquia masculina mitjançant brams, persecucions i cops, tot plegat en una disputa per les femelles, on els guanyadors es fan amb harems de femelles que hauran de protegir aferrissadament dels altres mascles. Així doncs durant tota aquesta època es donen lluites constants que amb sort es poden observar.

Pujant cap a Boumort, dirigint-nos al Refugi d'Esplà, ens vam parar a Rivert, un poble encantador. En una petit estany d'aquest poble vam poden observar el tritó pirinenc (Calotriton asper). Aquest amfibi el trobem a partir de 800 metres fins als 2.000 metres d'altitud, és una espècie pròpia de mitjana i alta muntanya. Un endemisme pirinenc.
Foto 1. Exemplar fosc Calotriton asper 

Es tracta d'un urodel d'aspecte rugós, amb una coloració variable des de tonalitats (grisos) clares a fosques (marrons). El seu tret característic és una vorada caudal inferior, resseguint-li la part ventral, de color taronja intens (Foto 2).

Foto 2. Vorada ventral Calotriton asper
Foto 3. Exemplar clar Calotriton asper

Foto 4. Voltants del refugi
Deixant Rivert enrere vam continuar pujant cap al Refugi d'Esplà. Sortint de la carretera i pujant una hora de pista forestal vam arribar a un refugi  en un lloc preciós dalt la muntanya envoltat de prats, petits matollars i pinedes de pi roig (foto 4). 
El capvespre, quan comença a caure el sol, és el moment en què els cérvols comencen la seva activitat, crepuscular i nocturna. De manera que a la tarda vam buscar un lloc adequat per a l'espera i observació de la brama, un lloc des d'on s'observés una zona extensa i oberta, de manera que fos fàcil veure cérvols lluitant per fer-se amb un harem de femelles. Localitzat el lloc (foto 5), vam esperar a què caigués el sol per començar l'espera. Vam començar a sentir la brama, cada vegada des de més punts de la muntanya. Alguns brams propers, però malauradament no s'acostaven cap al nostre camp de visió, i es va fer fosc sense poder-los observar. Durant la nit va augmentar la intensitat dels brams, però ja no era possible veure'ls.

Foto 5. Zona espera i observació
Al dia següent vaig matinar per tal d'intentar tornar a l'espera i observar algun cérvol al camp obert. Després d'una hora d'espera i sentir que tots els brams venien de lluny, vaig decidir anar en direcció els brams i localitzar un altre zona d'espera i observació. Caminant pel bosc em vaig creuar amb 5 individus de cérvol, dels quals vaig poder fotografiar-ne un. De totes maneres no vaig poder trobar una altre bona zona d'observació ni acostar-me als brams sense que s'espantessin i fugissin abans que els pogués veure. Tot i això em vaig quedar ben content per haver-me creuat amb 5 cèrvols, haver-los escoltat d'aprop i haver-ne fotografiat un.

Foto 6. Cervus elaphus




Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Mamífer
Ordre: Ariodactil
Família: Cervids
Espècie: Cervus elaphus






Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliografia: Mamíferos de España, Francisco J. Purroy y Juan M. Varela. Amfibis i rèptils de Catalunya X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza
Més informació Boumort: http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Boumort/175.aspx

dilluns, 13 de maig de 2013

La reineta meridional


Passejant per les afores de Girona, quan ens trobem davant d'una bassa és fàcil de trobar-hi amfibis. Per la zona del barri de les Pedres hi ha una bassa on s'hi pot escoltar el cant de les reinetes. Amb aquesta entrada vull compartir el cant i l'encant d'aquesta granota d'aspecte "exòtic" que volta per casa nostra. 

Dins del grup dels amfibis es classifica com a anur (granotes i gripaus). És una espècie petita que pot arribar als 6 cm. Té la pell ben fina, sense arrugues. A l'extrem dels dits i té uns coixinets que li permeten adherir-se a la vegetació, i li donen la peculiaritat d'enfilar-se entre arbres i arbusts, és més, tenen preferència per les zones humides amb cobertura arbustiva i plantes aquàtiques com els joncs i el canyís. Sovint la podem trobar en zones urbanitzades, com en basses de rec i inclòs en basses dels parcs. Aquesta espècie és pròpia de la terra baixa mediterrània.

Diferenciem els mascles pel sac vocal de color groc, apreciable al vídeo. Tan mascles com femelles tenen una ratlla negre característica que va de davant a darrera l'ull.

Sense donar-hi més voltes aquí deixo el vídeo per veure la reineta "en viu"!



Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Amfibis
Ordre: Anurs
Família: Hylidae
Espècie: Hyla meridionalis








Text i video: Roger Pacreu
Bibliografia: Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza. Lynx. 2011



divendres, 10 de maig de 2013

Fauna i flora del Vendrell


En aquesta ocasió em vaig desplaçar fins a Tarragona, al Vendrell. De manera que els animals i les plantes que vaig veure podia ser que no fossin presents a les comarques gironines. El primer que podem observar al desplaçar-nos de la nostre zona habitual és la diferència climàtica. Tarragona es traca d'una província més seca, amb ambients relativament diferents als de Girona. 
Vaig fer un parell de sortides al camp, acompanyat d'un rastrejador expert en mamífers i gran coneixedor de flora i fauna, Benjamin Sanz (http://www.muskarirastros.com/). Recomano a qui tingui l'oportunitat de fer un curs amb ell que no s'ho perdi!

Vam poder veure i identificar moltes espècies animals i vegetals, de manera que faré un síntesi dels dos dies, que van ser molt enriquidors, però també amb molta densitat d'informació.

A. barrelieri (gatets)
Cistus clusii (esteperola)


Pel que fa la flora és fascinant quan trobes espècies que penses que coneixes, i resulta ser que són una espècie diferent! Com és el cas dels conillets (Antirrinum majus), que per les comarques gironines els tinc ben coneguts, i al baixar al Vendrell, vaig conèixer una espècie molt propera, els gatets (Antirrinum barrelieri, foto esquerra)! Que a Catalunya únicament es troba a la zona de Tarragona. També vam veure moltes espècies que són presents a Girona. El Vendrell es tracta d'una zona propera al mar força seca, la vegetació en general és similar a les zones de Girona amb poca altitud i vegetació mediterrània de Girona, com són les Gavarres. Hi predominen els matollars i els boscos d'alzina amb pins. Són llocs amb poca pluviositat i estius secs. Un altre de les curiositats que vaig veure és una estepa, l'esteperola (Cistus clusii, foto dreta), que a les comarques gironines només trobem a la zona del Montgrí, mentre que a les comarques de Tarragona la trobem per tot arreu! És una estepa curiosa que s'assembla al romaní. Podria ensenyar moltes més plantes aquí al bloc però ho deixaré pel fitxer botànic.

Cau de la guineu
Mentre caminàvem pel bosc, observàvem tota varietat d'espècies animals i vegetals. Un dels forts del Benjamin, els rastres, ens va portar fins al cau de la guineu (foto esquerra). Que a falta d'un forat per ocupar s'havia construït una excavació a la terra, en un desnivell. A diferència d'una teixonera, trobem la terra apilada just al davant del cau.

Banys del senglar
També vam poder veure molts altres rastres de mamífers, com els del porc senglar, des de arbres rescats per ells, on sovint freqüenten quan troben un lloc que els hi agrada. Basses de fang que on els hi encanta rebolcar-se, cosa que les persones som capaços de pagar per aquest tipus de "teràpies alternatives". Les seves petjades, sobretot presents en les zones fangoses. I finalment filant una mica més prim, en aquestes zones on freqüenten, fixa-nus-hi bé, fàcilment vam poder trobar-hi alguns dels pèls que hi havien deixat. Amb la seva duresa pròpia del pèl d'un animal ben fort! Rastres del senglar, de la guineu, del teixó, inclòs teixoneres, impressionants  I moltes més cosetes vam poder observar, però ho deixaré per explicar-ho en un altre ocasió quan me'n torni a trobar.

Xemeneia de les bruixes
Una de les curiositats que ens va ensenyar en Benjamin, van ser les anomenades "Xemeneies de les bruixes". Unes extraordinàries formacions que quan són petites poden passar desapercebudes a simple vista. Es tracta de les estructures que es creen en sòls argilosos quan l'aigua s'emporta l'argila i el pes de les pedres que es troben al damunt sostenen algunes columnes de terra. Queden uns paisatges impressionants  que en aquest cas eren en miniatura, i la columna més gran no arribava als 20 cm. Aquest fenomen es pot donar a més gran escala, de manera que sigui encara més impressionant.


Tot això i força més, ocells, insectes, amfibis..., va ser el que vam poder observar uns quants amb l'ajuda den Benjamin. En resum un cap de setmana genial! Qui tingui la oportunitat de disfrutar de la companyia den Benjamin al camp li recomano.


Text i fotos: Roger Pacreu 

dissabte, 27 d’abril de 2013

Tornant al blog: la primavera i el camp

Aquestes últimes setmanes no he publicat res, ja que he estat enfeinat per un altre costat. De manera que no he trobat el temps per passar les observacions de camp que he anat fent.

Vicia faba (favera)
La primavera és una època en què augmenta la feina al camp. S'ha de començar a treballar el terreny i abonar de cares a plantar els cultius d'estiu. Com són tomateres, pebroteres, esberginies, cogombres, carbassons, i un llarg etcètera que dependrà del gust, l'espai i la disponibilitat que tinguem per cultivar.
Parlant de treballar al camp, vull mostrar un flor preciosa, d'un dels cultius d'hivern, la favera (foto esquerra). Al ser un cultiu comú potser no ens fixem en la bellesa de les seves flors. Es tracta d'una papilionàcia del gènera Vicia, originària de la conca mediterrània, que dóna nom a la seva  família vegetal: fabàcies o papilionàcies.

La primavera, torna el bon temps i les pluges primaverals, també és de forma general, per a moltes espècies animals, l'època d'aparellament i reproducció. De manera que els animals domèstics també ho noten i si poden compleixen les seves funcions biològiques. Pels que tenim a casa animals de granja, aquesta és una època meravellosa:  les llavors germinen i neixen un gran bantall d'espècies vegetals, canviant el paisatge, de la mateixa manera que l'eclosió dels ous obre la vida que hi havia tancada dins la closca i en els mamífers les cries sortim de l'úter matern cap al món exterior.
Així doncs, mostraré unes imatges d'aquesta explosió de vida primaveral, amb el neixament de pollets de gallina, Gallus gallus. Per veure l'eclosió de l'ou, mostraré els pollets nescuts a l'incubadora casolana (una de les feines que m'he dedicat aquesta primavera). (4 fotos a sota)




                                                L'eclosiò de l'ou d'una gallina. Gallus gallus

Reprenent l'estudi de la flora, també he dedicat temps a passar plantes de plecs de diari a l'herbari físic personal, repassar espècies, fotografiar-les, i finalment preparant una web per crear-hi un fitxer botànic. L'he anomenada "el fitxer botànic". La intenció és tenir-la vinculada al blog, com a eina de classificació i ordenació de les espècies vegetals.



Text i fotos: Roger Pacreu


divendres, 1 de febrer de 2013

Tritó verd

Mostreig bassa tritons
En aquesta ocasió he sortit amb un company herpetòleg. L'he acompanyat a mostrejar dues basses temporals bora de Girona. Està realitzant un estudi de les poblacions d'amfibis de diferents basses dels voltants de Girona. El seu estudi és subvencionat des de la societat catalana d'herpetologia (SCH). En una d'elles hem tornat a localitzar larves de salamandra, com les que vaig parlar l'octubre de l'any passat. Sembla que els hi falta poc per realitzar la metamorfosis i sortir de l'aigua.


Tritó fora de l'aigua



L'espècie que m'ha animat a escriure sobre ella ha sigut la que hem trobat a l'altre bassa. Un petit amfibi d'uns 12 cm. Amb una impressionant coloració verda i negra. Aquest animal d'hàbits nocturns és el tritó verd, Triturus marmoratus. Un amfibi de la mateixa família que les salamandres, els salamandrids.
Aquest animal ha sigut detectat en aquesta bassa des de l'octubre. Més o menys en aquestes dates (octubre-novembre) és quan els individus adults d'aquesta espècie, en estat reproductor, arriben a l'aigua i es comencen a instal·lar per preparar-se per l'època reproductora. Després, depenent de la severitat de l'hivern, a principis d'any (gener - febrer) o una mica més endavant (març - maig) comença l'època d'aparellament.

Ou de tritó

Podem deduir que l'època d'aparellament en aquesta bassa ja ha començat, ja que vam localitzar un ou (foto dreta). Són molt petits i sovint difícils de detectar. Normalment es troben dins d'una fulla doblegada o enganxats en algun material vegetal.





Tritó dins l'aigua
L'exemplar que vam trobar es tracte d'un mascle, ja que presenta una cresta dorsal, que li arriba fins al final de la cua. Aquesta cresta és present durant l'època reproductiva quan els individus es troben dins l'aigua. És més apreciable quan l'animal es troba dins l'aigua (foto esquerra). Té un color verd-groc amb ratlles verticals negres. Les femelles, en lloc de la cresta presenten una ratlla dorsal generalment vermella o taronjada.

Quan acaba l'època d'aparellament  al començar l'estiu, aquest animal surt de l'aigua per buscar un amagatall i passar l'època calorosa sota terra.

Pel que fa la seva conservació, les poblacions de tritó verd han disminuït durant les últimes dècades a Catalunya. Requereix la presència de basses temporals o semi temporals  i la seva conservació té un efecte important sobre l'espècie.
Val a dir, que l'estudi d'aquest company, consisteix en fer un estudi dels amfibis presents durant un període de temps, i en finalitzar aquest període fer propostes, als propietaris o gestors de l'espai on es troben les basses, de manteniment de les basses per tal d'afavorir la presència dels amfibis.

Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Amfibis
Ordre: Urodels
Familia: Salamandridae
Espècie: Triturus marmoratus

Text i fotos: Roger Pacreu 
Bibliografia: Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza. Lynx. 2011.





dijous, 24 de gener de 2013

El lliri de neu


No són gaires les plantes que podem veure florides durant les primeres setmanes d'hivern. Tot i que aquest any hem tingut un temps relativament suau i ha permès la floració de moltes espècies. Però en concret, durant el mes de Gener, ja podem veure florida una bella flor blanca, el lliri de neu. Es tracta d'una planta bulbosa d'entre  10 i 35 cm, amb una flor pèndula, que té una taca verda característica.



La podem trobar des de terra baixa fins als 2000 m. És típica de boscos caducifolis humits. Sortint de Girona cap al sud, remuntant el riu Onyar, tot fent una bona passejada, si observem bé les vores del riu podem gaudir de la presència d'aquesta dama d'hivern que forman petites catifes blanques. El petit lliri de neu, ens pot captivar sent de les primeres belleses en florir de l'any.


Es tracta d'una planta superior amb flor de la família de les Amaril·lidàcies, el lliri de neu, Galanthus nivalis.



Textos i fotos: Roger Pacreu
Bibliografia: Flora manual dels països catalans. Oriol de Bolós. Pòrtic 







diumenge, 13 de gener de 2013

Lianes i enredaderes

Smilax aspera (arítjol)

Són moltes les espècies vegetals que podem veure quan anem al bosc. Aquesta entrada la vull dedicar a una liana (Smilax aspera) i una enredadora (Hedera elix) que sovint trobem en abundància cobrint els boscos mediterranis. 

Es tracte de dues espècies de plantes vasculars (cormòfites) amb flor (espermatòfites) i llavor (angioespermes).




A la dreta tenim la liana, anomenada arítjol. Smilax aspera de la família de les Esmilacàcies. La podem trobar fins a uns 1000 m d'altitud.





Hedera helix (heura)

I a l'esquerra la planta enredadora, l'heuraHedera helix de la família de les Araliàcies.  Abundant en boscos i parets de cases i zones urbanes. També la trobem més amunt dels boscos mediterranis, a l'estatge montà i fins a uns 1700 m d'altitud.









Textos i fotos: Roger Pacreu
Bibliografia: Flora manual dels països catalans. Oriol de Bolós. Pòrtic