"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

divendres, 22 de novembre de 2013

Geologia i fòssils

El mes de setembre vam passar la frontera de les comarques gironines per anar a Vellmunt, a prop de Manlleu (Osona), a assistir a una sortida organitzada des del museu del Ter sobre la geologia i els fòssils de la zona. 

L'estudi d'aquesta matèria que per alguns pot semblar tant avorrida com inanimada pot arribar a ser fascinant. A través d'aquesta podem descobrir o comprovar que fa uns quants milions d'anys en el lloc on ens trobem seriem sota l'aigua del mar, o que hi havia animals "exòtics" allà on vivim. La geologia i la paleontologia ens revelen la història de la terra i de la vida, i amb ella grans sorpreses del seu transcurs i els canvis esdevinguts.

Foto 1. Margues de Vic
La material geològic més abundant a la zona són les margues (foto 1), les conegudes margues de Vic (35 - 37 m.a). Es tracta d'un tipus de roques sedimentàries que es van formar dels fangs arrossegats a la conca de l'Ebre. Conèixer les roques que formen el terreny d'estudi ens dona informació dels processos geològics succeïts. Vam deduir que fa més de 35 m.a Vellmunt es trobava sota el mar. Són varies les proves observables en diferents punts de la muntanya, potser les més evidents són els fòssils marins.

En un punt del recorregut vam veure un tall d'una estratificació molt clara de sediments. Aproximadament es calcula que cada 4 dits són uns 1000 anys de sedimentació, tret d'un estrat de pràcticament 50 cm, clarament diferenciable, que es va formar en un dia per una allau de sediments dins el mar. Aquest tipus de seccions fetes en les parets permeten reconèixer els processos geològics fàcilment.
Foto 2. Estratificació de sediments

Segurament la part més fascinant de la geologia són els fòssils. Trobar antigues formes de vida o rastres de la seva activitat impreses en la roca. Durant aquest recorregut vam trobar-ne alguns. Rastres d'invertebrats (foto 3), que al quedar colgats pels sediments intentaven escapar, deixant uns camins marcats a la roca, que al mineralitzar van esdevenir fòssils. La silueta d'un equinoideu, un eriçó de mar (foto 4),  marcada a la roca, deixant la secció de la closca dibuixada. La secció de varis braços d'un corall (foto 5), que segurament formaria part d'un antic escull coralí. Vam trobat fòssils de foramínifers en abundància, també anomenats monadetes per la seva forma, en aquesta zona l'espècie havia de ser Nummulites biedai (foto 6) diferent de l'espècie present a Girona (a la famosa pedra de Girona, a tot el barri vell) N. perforatus. També vam trobar vegetals carbonitzats (foto 7). Juntament amb algun altre fòssil aquests són els que vam trobar, però amagats a la roca segur que se'n poden descobrir molts més.

Foto 3. Fòssil rastres invertebrats
Foto 4. Fòssil equinoideu
Foto 5. Fòssil escull de corall
Foto 6. Fòssil Nummulites biedai
Foto 7. Fòssil plantes carbonitzades


Text i fotos: Roger Pacreu Oliu

dilluns, 4 de novembre de 2013

La brama del cèrvol


La primera setmana d'octubre ens vam desplaçar cap a la província de Lleida, a la comarca del Pallars Jussà. L'objectiu de la sortida era sentir la brama dels cérvols, i en cas de sort veure'n algun . La Reserva Nacional de Caça de Boumort és un lloc esplèndid per observar aquest fenomen.

Com cada any des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre, es dóna l'època d'aparellament del cérvol (Cervus elaphus). Durant aquestes setmanes en alguns boscos catalans d'alta muntanya els cérvols competeixen i estableixen la seva jerarquia masculina mitjançant brams, persecucions i cops, tot plegat en una disputa per les femelles, on els guanyadors es fan amb harems de femelles que hauran de protegir aferrissadament dels altres mascles. Així doncs durant tota aquesta època es donen lluites constants que amb sort es poden observar.

Pujant cap a Boumort, dirigint-nos al Refugi d'Esplà, ens vam parar a Rivert, un poble encantador. En una petit estany d'aquest poble vam poden observar el tritó pirinenc (Calotriton asper). Aquest amfibi el trobem a partir de 800 metres fins als 2.000 metres d'altitud, és una espècie pròpia de mitjana i alta muntanya. Un endemisme pirinenc.
Foto 1. Exemplar fosc Calotriton asper 

Es tracta d'un urodel d'aspecte rugós, amb una coloració variable des de tonalitats (grisos) clares a fosques (marrons). El seu tret característic és una vorada caudal inferior, resseguint-li la part ventral, de color taronja intens (Foto 2).

Foto 2. Vorada ventral Calotriton asper
Foto 3. Exemplar clar Calotriton asper

Foto 4. Voltants del refugi
Deixant Rivert enrere vam continuar pujant cap al Refugi d'Esplà. Sortint de la carretera i pujant una hora de pista forestal vam arribar a un refugi  en un lloc preciós dalt la muntanya envoltat de prats, petits matollars i pinedes de pi roig (foto 4). 
El capvespre, quan comença a caure el sol, és el moment en què els cérvols comencen la seva activitat, crepuscular i nocturna. De manera que a la tarda vam buscar un lloc adequat per a l'espera i observació de la brama, un lloc des d'on s'observés una zona extensa i oberta, de manera que fos fàcil veure cérvols lluitant per fer-se amb un harem de femelles. Localitzat el lloc (foto 5), vam esperar a què caigués el sol per començar l'espera. Vam començar a sentir la brama, cada vegada des de més punts de la muntanya. Alguns brams propers, però malauradament no s'acostaven cap al nostre camp de visió, i es va fer fosc sense poder-los observar. Durant la nit va augmentar la intensitat dels brams, però ja no era possible veure'ls.

Foto 5. Zona espera i observació
Al dia següent vaig matinar per tal d'intentar tornar a l'espera i observar algun cérvol al camp obert. Després d'una hora d'espera i sentir que tots els brams venien de lluny, vaig decidir anar en direcció els brams i localitzar un altre zona d'espera i observació. Caminant pel bosc em vaig creuar amb 5 individus de cérvol, dels quals vaig poder fotografiar-ne un. De totes maneres no vaig poder trobar una altre bona zona d'observació ni acostar-me als brams sense que s'espantessin i fugissin abans que els pogués veure. Tot i això em vaig quedar ben content per haver-me creuat amb 5 cèrvols, haver-los escoltat d'aprop i haver-ne fotografiat un.

Foto 6. Cervus elaphus




Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Mamífer
Ordre: Ariodactil
Família: Cervids
Espècie: Cervus elaphus






Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliografia: Mamíferos de España, Francisco J. Purroy y Juan M. Varela. Amfibis i rèptils de Catalunya X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza
Més informació Boumort: http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Boumort/175.aspx