"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

dissabte, 14 de desembre de 2013

Mostreig de petits mamífers


Foto 1. Trampa Longworth
Aquesta tardor amb uns companys naturalistes ens hem fet col·laboradors del projecte d'estudi SEMICE. És un programa de seguiment dels micromamífers comuns d'Espanya realitzat per SECEM  (Sociedad para la conservación y estudio de los mamíferos). El mètode de mostreig utilitzat és un trampeig en viu a la tardor i un a la primavera, amb trampes sherman i longworth. Les dos són trampes amb un mecanisme senzill, que permet que quan l'animal entre dins es tanqui la porta. El mamífer és atret a l'interior per un tros de menjar, l'esquer. Es mostregen parcel·les d'unes 0,56 ha, amb 36 trampes espaiades 15 m entre cadascuna. Aquest projecte pretén establir parcel·les de seguiment per tota la geografia espanyola.

Foto 2. Trampa Sherman
Nosaltres em triat un bosc del barri de les Pedreres, a Girona, per realitzar el mostreig i passar les dades al programa de seguiment. Tot i que les estacions de mostreig es solen localitzar en zones més apartades de nuclis urbans, com parcs naturals, on és fàcil trobar-hi més diversitat.

Foto 3. Apodemus sylvaticus
El mostreig ha durat 3 dies, durant els quals obriem les trampes a la nit i les comprovàvem a primera hora del matí (23:00 - 08:00). Em tingut poca sort amb les visites a les trampes, però tot i això hem vist un micromamífer. El protagonista del mostreig ha sigut un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). L'hem tret de la trampa, i l'hem agafat amb cura per mirar-lo bé i identificar-lo. D'entrada ja semblava del gènere  Apodemus ja que tenen les orelles i els ulls proporcionalment més grans que el gènere Mus. Li em pres mesures, de les quals la que ens interessava com a tret diferencial és la longitud del peu posterior, que al superar els 20 mm ens ha permès comfirmar que es tractava del gènere Apodemus. A més tenia la coloració marró-groguenca a la part dorsal, i blanc beix a la ventral,  característica d' Apodemus i concretament d'A. sylvaticus, ja que A. flavicolis té la coloració més rogenca, i Mus musculus grisosa sense quasi distinció entre la part ventral i dorsal. Aquesta ha sigut la informació externa que ens ha donat aquest petit rosegador per a identificar-lo. Per una determinació més precisa farien falta caràcters interns com és la dentició. Molt útil en estudis mitjançant egagròpiles on s'analitzen les restes òssies que deixen els seus depredadors. Tota la manipulació l'hem fet amb guants per no impregnar-lo de les nostres olors. Finalment després de posar-li el "piercing", que permetrà reconèixer l'individu en cas de tornar-lo a trobar, l'hem retornat al bosc.

Foto 4. Anellament A. sylvaticus


Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliogradia: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canàrias. F. J.Purroy i J. M. Varela. Lynx. 2005.
Webgrafia: 
http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada