"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

divendres, 14 de febrer de 2014

Plantes medicinals

Figura 1. Pàgina Dioscòrides.

El cap de setmana passat  vaig anar a l'Alt Empordà, a Vilarnadal. A fer una passejada amb un grup de
floracatalana.net acompanyat per la Plàcida, una remeiera entranyable. La passejada va ser interessant, tot i que no vam veure gaire quantitat d'espècies, però vam poder escoltar varies receptes i utilitats de plantes amb propietats mèdiques. 

Vam parlar d'aquestes plantes entre d'altres:

- La calèndula (Calendula sp), que fàcilment se'n pot fer una pomada, és bona per cuidar i conservar la pell i la majoria d'afeccions que si poden tenir com psoriasis i les llagues.
   
    · Recepta pomada calèndula
        Bullir les flors en oli a foc lent durant 15 minuts i parar el foc.
        (Potser bany maria)
        Deixar reposar fins l'endemà.
        Escalfar i afegir cera d'abella.(100g/L)

- La bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris) presa en infusions des de 2 dies abans de contar el cicle de la regla i seguint durant aquest, fa regular la menstruació.
Una tintura d'aquesta mateixa planta, va bé per l'atròfia muscular i els problemes de genolls. S'espolvoritza 2-3 cops al dia i es fa un massatge a la zona afectada. Per a aquesta afecció també és bo combinar l'ús de l'oli o la crema de cannabis (Cannabis sativa).

- L'estepa blanca (Cistus albidus) fent-ne una infusió és bona per la tos i el mal de coll.

- El plantatge (Plantago sp.) és cicatritzant, antihemorràgic i comestible. Simplement mastegant-lo i aplicant-lo a una ferida ens pot proporcionar les seves propietats.

- El romaní (Rosmarinus officinalis) el podem utilitzar per pujar la presió del cos.

- L'herba berruguera (Chalidonium majus), com el seu nom indica, aplicant-la diàriament sobre una berruga pot ajudar a fer-la desaparèixer. També és bona per la pell i les taques en aquesta. A més es pot aplicar en afeccions als ulls, tancant-lo i aplicant el làtex sobre la parpella, xafant una mica la planta, és bona per problemes diversos de la vista com les cataràtes.

- De l'aritjol (Smilax aspera) se'n havia fet la famosa beguda de zarzaparrilla, llàstima que no en tenim la recepta, i s'haurà d'investigar una miqueta. Però es tracta d'una beguda que havia sigut l'alternativa a la famosa cocacola.

A la tarda, després de fer un dinar en germanor, compartint una mica de cada casa, vam estar escoltant les ensenyances dels 2 avis remeiers. Que ens van acabar d'aprofundir amb el seu coneixement sobre algunes espècies i els seus usos, a través de les seves pròpies experiències. Tot plegat molt interessant, són coneixements que porten segles vagant entre la societat, i que en certs moments han sigut apartats, ocultats, esborrats o simplement oblidats, però que encara som a temps de recuperar com a part de la nostre cultura i connexió amb la sabia naturalesa. 

Text: Roger Pacreu
Fotografia: Dioscòrides "De materia medica" www.greekmedicine.net

dissabte, 8 de febrer de 2014

Anellament a les Pedreres

Foto 1. Xarxes japoneses
El matí d'aquest dimecres passat el  vam dedicar a l'anellament d'ocells al barri de les Pedreres de Girona. Era el primer anellament que portava en Dani, que ja té el títol d'anellador expert, de manera que té permís per posar xarxes, prendre dades i marcar els individus amb anelles.

D'entrada la tècnica de captura amb les xarxes sembla una mica agressiva, però amb un control continu, els individus no solen sofrir danys. A més, mitjançant aquests mètodes s'obté molta informació sobre les migracions i la biologia de les aus, el coneixement és poder, i més facilitat per protegir allò que és conegut.

El dia no es presentava gaire favorable, feia força vent, de manera que els ocells no volaven gaire, finalment va començar a ploure i vam recollir les xarxes abans d'hora, ja que si hi cauen els ocells queden molls i poden morir.

Tot i ser un dia desfavorable vam poder tenir entre les mans 4 espècies d'aus. La que més va caure a les xarxes va ser el conegut pit roig (Erithacus rubecula), amb el seu pitet vermell rovellat, aquest túrdid el podem observar durant tot l'any. També vam veure el pàrid més gran de tots, la preciosa mallerenga carbonera (Parus major) amb la seva panxeta groga. La femella del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el seu casquet marró, que també la podem veure tot l'any. I finalment també es va acostar a les xarxes el tord comú (Turdus philomelos). 

Esperem que pel pròxim anellament les condicions ens siguin més favorables i puguem fer una llista més llarga d'espècies vistes. Mentrestant ja estic content amb les 4 fotos dels models que es van acostar el dimecres.


Foto 2. Erithacus rubecula
Foto 3.Parus major
Foto 4. Sylvia atricapilla
Foto 5. Turdus philomelos
Text i fotos: Roger Pacreu
Fonts: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.

dilluns, 3 de febrer de 2014

El Linx Ibèric

Foto 1. Senyal tràfic

En aquesta ocasió, ens em allunyat de les contrades catalanes per anar a trobar-nos amb el Linx Ibèric, probablement el felí més amenaçat del planeta. Ens hem desplaçat fins a Jaen, al Parc Natural d'Andujar, a Sierra Morena.


A mitjans d'hivern aquest animal, que apassiona a tanta gent, entre en zel, i és un bon moment per veure'l, ja que augmenta la seva activitat. Tot i anar-lo a buscar en bona època, es tracta d'una espècie en regressió distributiva i numèrica (menys de 500 individus), d'hàbits solitaris, crepusculars i nocturns i cada individu domina territoris de 5 a 20 quilòmetres quadrats, on no permeten l'entrada de cap individu del mateix sexe. Així és que veure'l es converteix en una mescla entre pacients esperes observant cada racó del paisatge amb uns prismàtics i la sort.

Habita paratges de vegetació mediterrània, amb preferència de zones arbustives, de matollars tipus llentiscle, en mosaic amb zones obertes, on hi ha pastures pel conill. El 90% de la seva alimentació és basa en aquest lagomorf, esporàdicament caça perdius i fins i tot algun cérvol. De fet, depèn de la seva principal presa fins al punt de què si no hi ha una abundància determinada de conills per hectàrea, no es reprodueix. I aquest any, han disminuït les poblacions de conill, repercutint en l'abundància i la presència del gran felí ibèric. A més recentment s'han atropellat a 2 individus al parc, així és que, tot i dedicar una setmana a la seva recerca, l'objectiu es presentava difícil.

Foto 2. Paisatge i observació
D'entrada ens va impressionar que la zona està pràcticament tota ballada al voltant de la carretera, excepte algunes zones obertes. Es tracta de grans finques de propietaris particulars, que molts representa que col·laboren en la protecció del linx, dins del projecte de protecció que hi ha al parc. Informant-nos una mica vam saber que el projecte del parc tracta de potenciar la recuperació de la població del linx, mantenint els antics usos cinegètics de l'espai. És a dir que els propietaris col·laboradors deixen pas als que treballen amb el manteniment del linx (seguiment, alliberament de conills criats...) i també lloguen les finques a caçadors, que paguen milers d'euros per poder caçar 4 o 5 peces (cérvols i senglars). I algunes de les parcel·les que són de l'estat no requereixen el tràmit amb els propietaris i directament poden ser utilitzades per la cacera dels membres del govern. Així que ens trobem en un parc natural ballat per tot arreu i amb caceres regulars (el bosc ple de gossos i "monos" amb escopetes), el que no sembla massa favorable a una millora de la població de l'amenaçat felí. Com sempre l'economia mana. Però això si, per protegir l'espai, no pots plantar la tenda enlloc sense exposar-te a ser multat. I si vols anar a llocs d'espera  privilegiats, dins les finques privades, pots pagar un bon grapat de cales perquè et portin amb un guia i creuar els dits perquè t'acompanyi la sort.

Foto 3. Cervus elaphus

Tot i el patètic negoci i la facilitació als usos cinegètics recreatius de la burgesia al parc, ens vam alegrar i impressionar de l'abundància del cérvol en aquesta zona, impensable a la terra baixa mediterrània de Catalunya, on només en trobem a alta muntanya. De fet tot i ser una vegetació similar, és molt més oberta, al paisatge no s'observaven formacions de boscs tancats amb bardisses. Segurament l'afecta de la pastura el modela. 

Foto 4. Aquila adalberti
Durant les esperes no paràvem de veure grups de cérvols en mig dels turons. També ens vam poder meravellar amb el vol de la mítica àguila imperial ibèrica, endèmica i escassa (unes 150 parelles) a la península, entre altres aus. Vam trobar varietat de rastres com teixoneres, petjades de senglar, de cérvol, de gos, i el que possiblement fos una petjada de linx, però amb poca definició i impossible d'assegurar-ne la procedència, excavacions de conill i de senglar, etc. Dels rastres que vam trobar el que més ens interessava eren els excrements del linx, que es localitzen en llocs com encreuaments de camins o una mica prominents, marcant el territori, d'olor forta, fa varies dipositacions temporals, són allargats d'uns 2 cm de gruix, grisos amb molt de pèl i si troben restes òssies de conill, així és que vam constatar la procedència dels que complien aquestes característiques.

Finalment la sort va decantar la balança, i mentre descansàvem en unes taules d'esbarjo, a les 13.00 del 31 de gener, va aparèixer el linx un instant al turó de just davant i tranquil·lament va anar darrere un arbust. Els companys avisats pel walkie talkie van córrer fins on ens trobàvem. Vam desplegar tot el material d'observació, i vam esperar que tornés a sortir, anava arribant més gent que també el buscava, i s'estenia l'eufòria, mentre ell tant tranquil, va fer uns salts cap aquí i cap allà i ens va deixar contemplar-lo encara una estona més. Una foto llunyana de poca qualitat n'és el retrat record.

Missió complerta!

Foto 5. Lynx pardinus
Espècie: Lynx pardinus
Família: Felí
Ordre: Carnívor
Classe: Mamífer
Grup: Cordat
Regne: Animal






Text i fotos: Roger Pacreu
Fonts: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Francisco J. Purroy i Juan M. Varela. Lynx. 2005
Huellas y señales delos animales de Europa. Preben Bang i Preben Dahlstrom. Omega. 2009.
Atlas de los Mamíferos terrestres de España. Palomo, L. J. y Gisbert, J. Dirección general para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU. 2005