"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

diumenge, 19 d’octubre de 2014

El gripau comú

Foto 1. Vora la cima del Bassegoda
La darrera excursió que he fet aquest octubre ha sigut per fer el cim del Bassegoda (1.373). Aquesta muntanya està situada entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Està formada de roca calcària i si forma el naixament del riu Muga i el Tumany. Vam gaudir d'uns paratges impressionants i diversos, amb una vegetació variada entre boix, alzines, pins, faigs i castanyers. 

A la baixada a la vora d'un camí ombrívol vam creuar-nos amb una parella de gripaus. Ràpidament per la seva mida els vam identificar com al gripau comú (Bufo bufo), ja que és el major del anurs europeus. La femella pot arribar fins als 22 cm, tot i que no solen passar dels 15 cm, i els mascles una mica menys.

Foto 2. Bufo bufo
Aquesta espècia és d'aspecte rabassut, amb la pell gruixuda i coberta dorsalment de berrugues. Té el morro curt i arrodonit,  el cap ample i relativament petit. La pupil·la té formes variables amb l'iris de color taronja o vermellós. Darrere els ulls té les glàndules paròtides, que contenen bufonina i altres substàncies tòxiques, que utilitza com a mecanisme de defensa, alliberant-les de l'atac d'un depredador. Els seus depredadors més habituals són la llúdriga i el turó, i possiblement altres mustèlids, que els practiquen una incisió entre cap i tòrax, arrencant la pell, de manera que els hi treuen les glàndules sense que els afectin les toxines.

És una espècie d'àmplia distribució als països catalans i molt habitual en tot tipus d'ambients eruopeus, ja que la seva forma larvària (cap gros) resisteix millor a les aigües insalubres que les altres espècies d'anurs. De totes maneres per reproduir-se prefereix masses d'aigua de caràcter més o menys permanent i/o amb un important volum d'aigua important. I és sensible als productes químics agrícoles i als atropellaments en carreteres.

És un gripau d'hàbits nocturns que viu en refugis subterranis, a vegades en caus de rosegadors. Cada any realitza una migració cap als llocs de reproducció (fins a 430 m mascles; fins a 1.400 m femelles). On els mascles realitzen la famosa abraça per a la reproducció anomenada amplexus. Els ous es dipositen en cordons gelatinosos de diversos metres de longitud, el qual es pot observar a les basses durant el període de reproducció.


Foto 3. Bufo bufo



Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Amfibis
Ordre: Anurs
Família: Bufonidae
Espècie: Bufo bufo

Foto 4. Sotabosc a l'entorn del Bassegoda

Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Amfibis i rètils de Catalunya, Païs Valencià i Balears. X. Rivera i altres. Ed. Lynx. 2011