El foc darrera de casa

Foto 1. Començament de la zona cremada, Vilaroja al fons.

Malauradament aquesta mes passat vaig poder viure el foc de ben a prop. Tinc una finca amb l'hort i els animals al barri de les Pedreres, la cara oest de la muntanya que es va cremar. El dimarts, 21 de juriol, va començar un foc presumptament causat per una cigarreta darrera el cementiri del carrer del Carme de Girona. El foc es va estendre per les pinedes del darrera pujant cap al barri de les Pedreres. Cremant boscs i matollars de la zona. Per sort en arribar a dalt, a la torre anomenada Pirolí, el vent del sud va empenya el foc cap al nord i no va entrar dins al barri de les pedreres per un marge molt petit, passant per la vora de moltes cases, i cremant part d'algunes cases aïllades de la cara est de la muntanya. El foc es va dirigir cap a Sant Daniel, al peu de les Gavarres, on abans d'entrar-hi va poder ser controlat.

Passejant una setmana després encara vam veure una soca que havia mantingut la brasa i estava fumejant. Aquests son alguns dels perills que poden fer reprendre un foc passats uns dies.

Foto 2. Soca fumejant (passada 1 semana)

Just en l'última entrada vaig parlar de la vista d'una zona cremada un any després, i aquesta vegada he pogut viure la por del pas del foc que tenim les persones. I és que si, el foc és un factor modulador del boscos mediterranis, però ningú el vol veure passar per casa seva. A més aquesta zona és un exemple de l'accés de freqüència del foc deguda a l'acció humana que no permet la maduració de la vegetació, ja que els focs i son força recurrents.
De fet els boscos mediterranis de casa nostre no són madurs i es troben en un dels punts més perillosos pels focs ja que els sota boscos son plens de bardissa. Segurament en boscos madurs les copes dels arbres ferien una capa que privaria més el pas de la llum impedint el creixement de moltes plantes al sotabosc, generant-se un sotabosc menys dens, i menys combustible. L'activitat humana fins fa uns 50 anys a explotat els boscos fins al punts d'arrasar-los literalment per tal de sobreviure, de manera que amb aquests pocs anys d'abandó de l'explotació encara tenim uns boscos joves.

Foto 3. Restes calcinats d'un garric

Una setmana després vam anar a caminar per la zona cremada. És espectacular l'efecte del foc, la calcinació de les plantes. Aquesta muntanya està poblada de matollars en bona part, on el canvi de les terres pelades és menys dràstic que en les zones de bosc on és més espectacular. Veure els boscos cremats et pot trencar el cor, però podem estar tranquils, ja que ells tard o d'hora tiraran endevant, al final els que realment serà perjudicat, igual que amb les altres agressions que fem al medi, seran les nostres curtes vides. La natura sempre tirarà endavant tard o d'hora quan la deixem respirar.

Foto 4. Brot de canya una setmana després del foc.