"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

diumenge, 27 de setembre de 2015

Passejada als aiguamolls de l'Empordà

Foto 1. Les emblemàtiques cigonyes
La setmana passada ens vam acostar al parc nartural dels Aiguamolls de l'Empordà a fer-hi una passejada. Es tracta del vestigi del que antigament va ser una gran zona humida, un conjunt de maresmes que ocupaven el pla litoral del golf de Roses i del Baix Ter, a l'Alt Empordà i Baix Empordà respectivament. Aquesta enorme zona humida es va anar quedant reduïda i degradada sobretot per la dessecació, produïda inicialment pels aprofitaments agrícoles i ramaders des de fa segles, i més recentment pels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral, i a partir dels anys 60 per la construcció d'urbanitzacions.

El 1983 va passar el perill de convertir els arrossars que hi havia a la zona en una urbanització marina residencial tipus Empuriabrava. Després de les protestes del Grup de defensa dels Aiguamolls Empordanesos, que va alertar la opinió pública amb la campanya de "Els últims aiguamolls empordanesos en perill" iniciada el 1976, la zona va quedar emprada dins la llei de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, que posteriorment ha sigut reclassificada com a Parc Natural. Aquests últims aiguamolls que han perdurat a l'Alt Empordà consten de 4.866 ha de terreny amb dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu on conflueixen les desembocadures dels rius Muga i Fluvià. Els Aiguamolls de l'Empordà constitueixen un hàbitat excepcional per moltes espècies d'animals, sobretot ocells, dels quals s'hi han observat 327 espècies.

Foto 2. Esquirol atropellat
Abans d'arribar al Parc, per la carretera, vam trobar un pobre esquirol, Sciurus vulgaris, que havia sigut atropellat una estona abans de passar nosaltres. Ens vam parar a observar-lo, es tracta d'una bona ocasió per observar aquests animals de ben a prop. Un pelatge suau i rogenc, amb una cua ben astufada i el ventre blanc, poc a dir de la seva aparença inconfusible, però potser un dels detalls més interessants a observar son les seves petjades. De les quals ja vaig tractar en la darrera entrada, "Rastrejant el Pirineu Argonès", el mes passat. En aquest petit rosegador d'hàbits diürns el primer que ens podem fixar en les seves potes és que la ma anterior presenta 4 dits(foto 3), i la posterior 5 (foto 4). També tenen una forma força diferent, l'anterior amb 4 dits no alineats i ungles llargues, amb la pota curta i molt coixinet, i la posterior de 5 dits, amb 3 dits pràcticament alineats a la mateixa altura (molt característic!), pota llarga amb poc coixinet.

Foto 3. Pota anterior esquirol
Foto 4. Pota posterior esquirol
Una estona després d'arribar als aiguamolls i passejar pels camins i passar per algun aguait, vam arribar a un camí ple de fangs secs on entre d'altres petjades vam veure petjades d'esquirol. Va ser un bon exercici on comparar el que acabàvem d'observar a la carretera amb les seves empremtes. Tot i ser uns rastres poc marcats, van ser facils de reconèixer pel característic alineament de 3 dits en la pota posterior (foto 5). També vam poder observar el rastre de varies petjades fetes a salts (foto 6).

Foto 5. Petjada esquirol
Foto 6. Petjades esquirol, salts


Foto 7. Petjada daina
En aquests fangs també vam poder-hi observar unes petjades suposadament de la daina, Dama dama, un gran mamífer característic d'aquesta zona.

M'hagués agradat tenir la sort de veure'n un grup pasturant per la zona, però de moment cap de les vegades que he anat als aiguamolls he coincidit amb aquest cèrvid. Tot i que en principi no és difícil veure-les.

Pel camí de la volta al parc també ens vam trobar amb un altre animal atropellat. Una serp d'aigua, Natrix maura, abundant en els ecosistemes aquàtics. Vam obtenir un altre oportunitat d'observar i fotografiar un animal de a prop i la vaig aprofitar per observar be els seus detalls. Per poc temps aquesta pobre serp no va poder arribar al seu descans hivernal que realitzen d'octubre a març.


Foto 8. Serp d'aigua
Foto 9. Serp d'aigua,
 detall cap


Foto 10. Serp d'aigua,
detall ventral

Foto 11. Serp d'aigua,
detall dorsal



















Finalment vam veure un rastre que ens permet confirmar la presència de la llúdriga als aiguamolls, els seus excrements. Característicament en un lloc prominent, vora una riera, amb restes de cranc i peix. La llúdriga, Lutra lutra, torna a formar part de les terres de l'Empordà gràcies a les 41 reintroduccions fetes entre 1995 i 2000 dins del Projecte Llúdriga.

Foto 12. Excrement llúdriga
Foto 13. Excrement llúdirga, detall


I una última curiositat, una meravella arquitectònica de la naturalesa, les construccions de les vivendes d'una espècie de poliquets (foto 14). Els poliquets és el grup més nombrós dels anèlids, els cucs segmentats, amb més de 10.000 espècies conegudes que representen un 1/3 del grup. Els grups més conegut dels anèlids són els cucs de terra i els d'aigua dolça (oligoquets) i les sangoneres (hirudins). Els cucs marins (poliquets) són la classe menys familiar per la majoria de la gent, majoritàriament marins. Aquesta espècie la vam trobar una mica apartada del mar, en una zona que depenent de la època queda inundada per aigües salobres. Es tracta d'una espècie de poliquets sedentaris, un dels dos tipus morfològics principals entre els poliquets. A diferència dels poliquets errants, que es desplacen i son depredadors, els poliquets sedentaris tenen poc o gens capacitat de moviment i viuen en tubs que ocupen o formen ells mateixos, en aquest cas de pròpia formació, i s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'un grup d'animals amb gran importància en la cadena tròfica marina, ja que són aliment de molts altres grups com peixos, crustacis i altres depredadors.

Foto 14. Poliquets

Text i fotos: Roger Pacreu
Bibliografia: Mamíferos de España. 
Francisco J. Purroy. Lynx
Amfibis i rèptils de Catalunya. Xavier Rivera. Lynx
Principios integrales de zoologia. Hickman. McGraw-Hill
Webgrafia: http://parcsnaturals.gencat.cat/es/aiguamolls-emporda/coneixeu-nos/historia-proteccio-parc/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aiguamolls_de_l%27Empord%C3%A0
http://www.empordaturisme.com/Associats/Parcs_Naturals-188/PARC_NATURAL_DELS_AIGUAMOLLS_DE_LEMPORDA-30.htm