"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

dijous, 19 de novembre del 2015

Com crear una col·lecció d'ossos

Aquesta vegada no es tracta de la narració d'una entranyable descoberta pel territori. Sinó que vull explicar com processar restes d'ossos que podem trobar al camp. Trasllat a casa, determinació, processament de la mostra, neteja, etiquetatge i afegit a la col·lecció.

Podem trobar restes d'ossos en diferents estats, el més favorable seria ossos sense matèria orgànica en descomposició, els qual podríem procedir a netejar directament, però en molts dels casos aquest no serà el cas, fins i trobarem animals que encara no han començat el procés descomposició, com és el cas dels que moren atropellats a la carretera, que pot ser una de les fonts principals de la nostre col·lecció d'ossos. En funció de les hores que porti el cadàver a la carretera serà més o menys desagradable recollir-lo. Quan ens trobem amb un atropellament i ens interessa recollir l'animal, com per exemple l'esquirol que mostro, l'haurem d'introduir en una bossa de plàstic que tanqui i portar-lo lligat a la baca del cotxe a poder ser, de manera que no haguem de sofrir les olors. Realment serà l'olor la que ens acabarà de determinar si recollim la mostra o no. Si aconseguim traslladar la mostra, faltarà buscar-li un lloc en terreny obert, on no ens molestin les olors i es vagi descomponent. Un bon mètode és fer un forat al terra, introduir l'animal sense enterrar-lo i col·locar-li una llosa al damunt, evitant que cap animal salvatge se l'emporti. Aquí el deixarem almenys durant 1 mes, i en funció de les condicions ambientals s'anirà descomponent més o menys ràpid.

També caminant pel bosc sovint podem trobar-nos amb alguns ossos o cadàvers animals, si decidim recollir-los podran passar a formar part de la nostre col·lecció. I l'altre font principal de la nostre col·lecció, per l'apartat de micromamífers són les egagròpiles. Es tracta d'unes boles de pèl i ossos que escupen les aus rapinyàires amb les restes que no digereixen. Fàcilment en podem trobar d'òliba en cases abandonades. En podem recollir unes quantes i portar-les a casa per processar-les. Si les fiquem amb aigua, mitjançant l'ajuda d'unes pinces podrem desfer-les i separar-ne els ossos de les preses, bàsicament ratolins, talpons, mussaranyes i algun ocellet.

Foto 1. Ossos extrets d'una egagròpila

Imatge 1. Cranis que poden aparèixer en una
egagròpila (pràcties biologia de vertebrats UdG)

Així és que amb els atropellaments de la carretera, les restes del bosc i les egagròpiles podem aconseguir una bona pila d'ossos. Què fem un cop tenim els ossos? El primer pas és intentar determinar l'espècie que hem trobat per saber què estem afegint a la col·lecció. Segurament les espècies de mamífers grans que trobem atropellades seran les que ens costaran menys d'identificar ja que pràcticament sempre veurem l'animal complet, i serà tan senzill com agafar una guia de mamífers (per exemple "Mamíferos de España", de F. J. Purroy y J. M. Varela, Lynx) i buscar l'espècie.

Si trobem cranis pelats també podem identificar-los mitjançant diferents llibres, jo a la meva llibreria i tinc la guia "Huella y rastros de los mamíferos Ibéricos", de'n Benjamin Sanz, que entre molta altre informació conté làmines dels cranis dels diferents mamífers.

De manera que per exemple amb aquestes dues guies quasi podríem determinar qualsevol espècie de mamífer ibèric de talla gran que trobem, sigui l'animal enter o el seu crani. En el cas de trobar altres ossos sense el crani ens podem orientar sobretot per la mida, però serà molt més complicada la seva determinació.

Per determinar els diminuts cranis de les egagròpiles podem utilitzar també diferents llibres i materials, jo utilitzo les claus d'identificació de les pràctiques de biologia de vertebrats. En el cas de trobar-se algun micromamífer mort recentment, a l'hora d'identificar espècies amb carn i pèl m'han sigut d'utilitat les claus d'idetificació  de mciromamífers del SEMICE.

Un cop determinades les espècies, també podem fer un segon treball de determinació, tractant de determinar les diferents tipologies d'ossos. Així podem organitzar la mostra per espècie i tipus d'ossos identificats. Fins i tot en el cas d'exemplars molt complerts podem arribar a reconstruir o conservar la forma i organització originària dels ossos.
Imatge 2. Ossos que podem trobar fàcilment en
una egagròpila (pràctiques biologia vertebrats)

Abans o després d'aquesta última determinació, abans de col·locar la mostra en el seu suport final, li podem fer un blanquejat amb diferents productes, des de la meva experiència el més eficaç ha sigut el lleixiu, ja sigui dissolt al 50% amb aigua o treballant amb més precaucions i més ràpid al 100%. En tot cas es tracta d'omplir una safata amb el lleixiu i ficar-hi els ossos que volem netejar, si són grans es poden anar voltejant. En el cas dels ossos petits de les egagròpiles hem de vigilar més, sobretot si es tracta de lleixiu 100%, amb menys d'una hora ja estan blanquejats i es poden arribar a desfer algunes parts com les dents. Els ossos més grans se'ls pot deixar 1 hora o més i encara haurem de rascar bé per poder deixar ben nets.

Foto 2. Blanquejant crani ovella

Un cop tenim els ossos identificats i nets ja només ens queda buscar-ls'hi un suport adequat per tal d'ajuntar-los a la nostre col·lecció de mostres naturals. Els podem col·locar en una estanteria, una vitrina o fer-los una capsa/vitrina individual. Sigui com sigui amb un bon etiquetatge, en el qual com a mínim constarà el nom de l'espècie en llatí, també podem escriure-hi el nom comú i la família. Per fer una etiqueta més completa hi posarem el lloc de procedència de la mostra i la data de recol·lecció. Ja fent una etiqueta més completa format fitxa també podriem posar-hi informació sobre l'espècie en qüestió. Pel que fa el suport de la mostra, amb les ultimes mostres d'ossos que he preparat he utilitzat una caixa de fusta i un fons amb moqueta negra que queda molt vistós, com s'observa en la foto 3. 

Foto 3. Mostra esquelet rata

Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Pràctiques biologia de vertebrats (UdG)
"Huellas y rastros de los mamíferos ibéricos", Benjamin Sanz