"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

dijous, 20 de novembre del 2014

Terra de llops i ossos


Imatge 1. Mapa físic Asturies
Aquesta vegada hem creuat la península cap al nord oest fins a arribar a l'extrem occidental del principat d'Astúries, per tal d'endinsar-nos als "Valles de l'Osso".

Aquestes valls es troben dins la serralada cantàbrica (formada per un conjunt de muntanyes abruptes generalment de roca calcària, amb els cims més alts de 2.500 m a Picos de Europa). Ens vam instal·lar al Concejo de Proaza, concretament en un poblet preciós anomenat Bustiello al mig de la muntanya, al Parc Natural d'Ubiñas i la Mesa. Durant quasi una setmana ens hem mogut per les valls de la zona, entre diferents concejos, Teverga, Quirós, Grado, etc. seguint rastres de llops (Canis lupus) i ossos (Ursus arctos).

Foto 1. "Valles de l'Osso"


Foto 2. Petjada ós
Els primers rastres d'ós que vam localitzar varen ser sota el poble mateix de Bustiello, a la vora d'una pomera. Durant aquesta època l'ós s'alimenta de poma, entre altres fruits, el qual queda registrat indiscutiblement en l'excrement que vam veure sota l'arbre. Una mica més endavant en uns bassals vam veure les seves petjades, es tractaven de 2 individus un més petit i un de gran. Es podria tractar d'una cria que encara segueix a la mare, les femelles inclòs passat l'any i mig, moment aproximat en el qual la mare abandona les cries, encara segueixen de lluny els passos de la seva progenitora per tal d'aprendre d'ella i no solen allunyar-se gaire de la zona, els mascles tenen més tendència a dispersar-se.

A la tarda vam fer una espera per tal de veure l'ós a la falda del Monte Grande sense obtenir un resultat satisfactori. Val a dir que bufava un vent molt fort i que segur que qualsevol animal preferiria quedar-se amagat en una cova. El millor moment per fer esperes és el crepuscle, ja que són animals nocturns amb màxims d'activitat quan surt el sol i quan es pon.


Foto 3. Excrement llop
El segon dia vam fer una ruta per Sierra Manteca (Somiedo) una zona molt llobera. Ens vam moure entre matollars del gènere Erica i Colluna principalment. Vam veure un isard i a part d'algunes petjades sospitoses de llop (pel tamany i forma allargada), vam trobar-ne un excrement. Són fàcils d'identificar, ja que són grossos i amb molt de pèl.

A la tarda, després de la caiguda del sol, ens vam acostar en un bon punt per l'escolta, que havíem localitzat durant el dia.
La nit és el moment per escoltar el llop, ja que és un animal de costums nocturnes, moment en el qual pot recórrer entre 10 i 15 km, alimentant-se en solitari o petits grups. Viu en petites famílies (en general de menys de 10 individus) compostes per la parella, els cadells de l'any i algun individu d'anys anteriors.
Poc després d'asseure'ns a esperar vam sentir tres udols llargs i llunyans , i més tard, ja realment esgarrifant, vam sentir-ne udolar un molt a la vora nostre, quatre udols llargs i clars, una experiència indescriptible, udolant amb els llops. Va ser un gran èxit, i més tenint en compte que els llops de la península són poc udoladors, segurament degut a l'adaptació a un medi on sempre han sigut molt perseguits.


Foto 4. Esgarrapades d'ós
El tercer dia caminant per les muntanyes que envolten Bustiello vam veure un arbre ple de rascades fetes amb les urpes d'un ós. Una demostració de poder pels altres individus que passin per la zona. Més tard pujant cap al Port de Bustiello, on vam trobar unes petjades clarament de llop, vam veure un acte ben singular de la naturalesa, l'aparellament del porc senglar (Sus scrofa), i vaig gravar una femella amb cries que esperava que la parella acabés de copular per seguir el trajecte.



El quart dia vam fer l'última excursió, al Monte de Peñanegra, on vam gaudir d'un paratge natural espectacular, riu, bosc cobert de molsa, cascades, i al cap de munt un bosc de bedolls d'una bellesa màgica. Pel camí vam trobar petjades d'ós, i en el bosc de bedolls, un dels arbres pressumptament havia sigut mossegat per un ós. Abans que caigués el sol vam fer un altra espera amb vistes en un parell de tarteres per tal d'observar l'ós, que també van acabar sense èxit. Les tarteres entre els boscos constitueixen carreteres pel desplaçament dels ossos, tot i preferir moures entre zones boscoses.


FAPAS-25-años-conservando-r
Per seguir els rastres hem tingut de referent i guia un company ambientòleg que està realitzant un voluntariat amb l'ONG FAPAS (fondo asturiano proteccion animales salvajes). Aquesta organització té com a objectiu la conservació dels ecosistemes cantàbrics de montanya, i entre altres espècies es dedica a afavorir la conservació de les poblacions d'ós bru. 
En aquesta zona s'hi troba una població d'uns 200 ossos. Aquestes poblacions igual que les dels llops s'han vist amenaçades per la seva persecució i extermini, i s'hi segueixen veient actualment. A més, fins fa poc quan el bestiar moria s'abandonava a la muntanya, de manera que servia d'aliment als grans depredadors, ossos i llops, entre d'altres. Però la llei de vaques boges va modificar aquesta activitat, obligant a portar el bestiar mort en fàbriques on és transformat en pinso, alimentant els lobbis i perjudicant els animals salvatges. Els estudis realitzats en les poblacions han comprovat com el canvi en una zona de 1000 caps de bestiar  a 0 provoca davallades en les poblacions de carnívors. 
Tot i que la seva persecució directe ha disminuït, segueix existint la furtivitat en aquestes terres, on hi ha persones que els posen paranys (llaços, etc), cadàvers amb verí o inclòs els persegueixen armats i amb passamuntanyes, el qual ha sigut enregistrat per càmeres de fototrampeig, tractant-se d'activitats totalment il·legals. 
Val a dir que FAPAS quan es troba o detecte aquestes situacions, les denuncia i pren totes les mesures que els és possible. Això també ha fet que no siguin ben vistos per alguns sectors de la població, com són caçadors, furtius, ramaders i d'altres, fins al punt de no poder acostar-se en alguna localitat. L'activitat d'aquesta organització sense ànim de lucre és difícil de valorar per part de la població de la zona. Sent ben antiga la problemàtica entre ramaders i grans depredadors, ha sigut i és força evident el conflicte i els motius de la falta de reputació de FAPAS. És inevitable que en aquestes zones lloberes de tant en tant es produeixin atacs als remats, cobrant-se una o vàries víctimes. 
Tot i això hi ha hagut diferents procediments de part de l'administració per tal de protegir els ramaders, com és pagar el bestiar mort per la fauna salvatge. El tema es complica quan alguns ramaders volen fer passar animals morts sota altres circumstàncies com a preses, o tota l'estafa política deixa sense diners les arques públiques, i per tant sense els fons d'aquestes ajudes destinades a contribuir en la protecció de la naturalesa que estem perdent a marxes forçades. De totes maneres, i a través de totes les dificultats, organitzacions com FAPAS segueixen lluitant per defensar la fauna i la flora salvatge en un món cada vegada més destructiu.

Imatge 3. Esquema exemple xarxa tròfica
Un també es pot preguntar el perquè de tant d'enrenou a defensar un depredador que l'únic que fa és atacar i menjar-se altres bèsties, inclòs arribant a patir per la pròpia seguretat (cosa que a la península no cal fer degut a la por que ens té). I és que la resposta és més fàcil d'explicar que no pas de comprendre, i rau en el funcionament de les cascades tròfiques. Parlar dels grans carnívors és parlar de l'esglaó més alt d'una xarxa tròfica. Les xarxes tròfiques tenen funcionaments en cadena, és a dir que tocar una sola peça produeix un afecte en tota la xarxa, i els consumidors superiors no són l'accepció d'aquesta norma. De fet en algunes zones hi han estudis fets sobre l'afecte de la presència/absència dels grans carnívors a l'ecosistema. 
Un exemple clar és el Parc de Yellowston (EUA), on es va poder observar, explicant-ho d'una forma simplificada, que la reintroducció i protecció dels llops va generar una disminució de la població de grans herbívors, a part de la seva dispersió i la conseqüent reducció de la pressió de pastura al medi. A conseqüència de la baixada d'aquesta pressió els medis van canviar, tornant-se més exuberants, augmentant el sota bosc, bosc de ribera, etc. millorant els hàbitats per les necessitats de moltes espècies com ocells i petits mamífers, l'augment de petits mamífers també millora les poblacions de mesocarnívors, donant-se així un afecte en tota la xarxa.
Aquest exemple mostra clarament la importància dels grans carnívors en la regulació de les cascades tròfiques. També fa plantejar-se si en casos de projectes dedicats a la protecció de fauna no es tracte l'arrel del problema, que pot ser la falta d'una peça de la xarxa que regula l'espècie que es pretén protegir, de manera que es realitzin actuacions no afectives sense aquesta peça.


Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Mamíferos de España. Lynx. F.J. Purroy i J.M. Varela.
http://www.fapas.es


diumenge, 19 d’octubre del 2014

El gripau comú

Foto 1. Vora la cima del Bassegoda
La darrera excursió que he fet aquest octubre ha sigut per fer el cim del Bassegoda (1.373). Aquesta muntanya està situada entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Està formada de roca calcària i si forma el naixament del riu Muga i el Tumany. Vam gaudir d'uns paratges impressionants i diversos, amb una vegetació variada entre boix, alzines, pins, faigs i castanyers. 

A la baixada a la vora d'un camí ombrívol vam creuar-nos amb una parella de gripaus. Ràpidament per la seva mida els vam identificar com al gripau comú (Bufo bufo), ja que és el major del anurs europeus. La femella pot arribar fins als 22 cm, tot i que no solen passar dels 15 cm, i els mascles una mica menys.

Foto 2. Bufo bufo
Aquesta espècia és d'aspecte rabassut, amb la pell gruixuda i coberta dorsalment de berrugues. Té el morro curt i arrodonit,  el cap ample i relativament petit. La pupil·la té formes variables amb l'iris de color taronja o vermellós. Darrere els ulls té les glàndules paròtides, que contenen bufonina i altres substàncies tòxiques, que utilitza com a mecanisme de defensa, alliberant-les de l'atac d'un depredador. Els seus depredadors més habituals són la llúdriga i el turó, i possiblement altres mustèlids, que els practiquen una incisió entre cap i tòrax, arrencant la pell, de manera que els hi treuen les glàndules sense que els afectin les toxines.

És una espècie d'àmplia distribució als països catalans i molt habitual en tot tipus d'ambients eruopeus, ja que la seva forma larvària (cap gros) resisteix millor a les aigües insalubres que les altres espècies d'anurs. De totes maneres per reproduir-se prefereix masses d'aigua de caràcter més o menys permanent i/o amb un important volum d'aigua important. I és sensible als productes químics agrícoles i als atropellaments en carreteres.

És un gripau d'hàbits nocturns que viu en refugis subterranis, a vegades en caus de rosegadors. Cada any realitza una migració cap als llocs de reproducció (fins a 430 m mascles; fins a 1.400 m femelles). On els mascles realitzen la famosa abraça per a la reproducció anomenada amplexus. Els ous es dipositen en cordons gelatinosos de diversos metres de longitud, el qual es pot observar a les basses durant el període de reproducció.


Foto 3. Bufo bufo



Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Amfibis
Ordre: Anurs
Família: Bufonidae
Espècie: Bufo bufo

Foto 4. Sotabosc a l'entorn del Bassegoda

Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Amfibis i rètils de Catalunya, Païs Valencià i Balears. X. Rivera i altres. Ed. Lynx. 2011

diumenge, 3 d’agost del 2014

Anellament a les Ribes del Ter

Aquest Juliol, una de les últimes excursions que vaig fer amb els petits exploradors la vam dedicar a l'anellament d'ocells. Vam gaudir d'un matí d'anellament amb un gran amic i  expert anellador, en Daniel Castro.


Els petits estaven molt emocionats de veure de tant a prop als ocells. Tot i que les explicacions del material i mètodes per censar-los se'ls fes una mica pesat, la majoria es van endur una experiència gratificant, sobretot els que van poder alliberar algun individu.

Era un dia mitg nuvolat, però per sort havia plogut el dia anterior i els ocells ja es van aixecar, sabent que no tornaria a ploure. 

Vam veure femella i mascle del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major) i una merla (Turdus merula) joveneta amb un plomatge més claret i motejat que l'adult, que a mi em va recordar al tord.

Foto 1. Tallarol de caquet fem.
Foto 2. Tallarol de casquet masc.
Foto 3. Mallerenga blava
Foto 4. Mallerenga blava
Foto 5. Merla
Foto 6. Merla
Foto 7. Mellarenga carbonera

Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Guis d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.




dilluns, 14 de juliol del 2014

Macroinvertebrats aquàtics del Ter

En aquesta ocasió vaig sortir al riu amb un grup de petits exploradors a veure què trobàvem a les ribes del Ter per Girona. Vam sortir de Fontajau, i després de caminar una estona pel costat del riu, contemplant la vegetació de ribera i algun picot, vam arribar a la zona de l'illa del Ter.

Illa del Ter (Girona)

Allà ens vam centrar en l'observació d'invertebrats aquàtics. Tots ens ho vam passar molt bé rebuscant amb salabrets i ficant-nos dins al riu amb les xancletes.

A més de la diversió produïda per l'aigua i saltar pel riu, vam observar algunes espècies de macroinvertebrats aquàtics. 

El que més vam observar van ser insectes. Vam trobar dues espècies d'heteròpters, barquers (notonèctids) i escorpins d'aigua (nèpids, segurament Nepa cinerea). Es tracta d'espècies presents en qualsevol qualitat d'aigües.

Barquer (notonèctid)
Escorpí d'aigua (nèpid)

D'insectes també vam trobar un parell d'odonats, una libèl·lula adulta, ja metamorfitzada, i una larva de libèl·lula que vam determinar de la família dels lèstids. Segons un índex donat per l'associació habitats, al projecte rius, aquesta seria l'única espècie observada que ens indicaria una qualitat bona de l'aigua.
Larva lèstid
Libèl·lula

Cicle dels odonats
Vam trobar un representant dels artròpodes crustacis, en aquest cas no va ser un cranc de riu, sinó un gammàrid, una petita gambeta de riu, Gammarus spAquesta també és una espècie present en qualsevol qualitat d'aigües.

Gammàrid
També vam trobar una espècie de mol·lusc gasteròpode, una cargolina que vam determinar de la família dels físids, segurament Physia spAquesta també és una espècie present en qualsevol qualitat d'aigües.

Physia sp.
Tinguent en compte la diversitat de macroinvertebrats que podem trobar al riu, no vam veure gaires espècies, però van ser suficients per fer passar una bona als petits exploradors.

Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Làmines macroinvertebrats (Associació Hàbitats), Desplegables de la fauna aquàtica de la conca del Besòs, Macroinvertebrats I i II (Consorci per a la defensa de la conca del Besòs)

dilluns, 26 de maig del 2014

Trobada col·laboradors SEMICE: Micromamífers

Aquest cap de setmana hem anat a la segona trobada dels col·laboradors del seguiment de petits mamífers comuns d'Espanya (SEMICE) al museu de ciències naturals de Granollers. La jornada ha sigut ben completa, al matí, després de la benvinguda i la presentació dels assistents, ens han mostrat els resultats obtinguts fins al moment, el material lliurat al ministeri de medi ambient i motius d'interès d'aquest, com ha evolucionat la xarxa de seguiment des de la prova pilot del 2008 i mètodes divulgatius utilitzats per a grans i petits (com el material següent, part d'una jornada divulgativa).


Instruccions
Cara B
Cara A

Després de la pausa de mig matí ens han parlat sobre la metodologia i la presa de dades i la seva informatització. Després ens han parlat del seguiment del liró gris (Glis glis), fet amb caixes niu a dalt dels arbres, la llàstima és que aquesta espècie no es troba a terra baixa, de manera que les estacions de mostreig es troben com a mínim a muntanya mitjana, el més a prop de Girona seria fer-ne una a la Garrotxa. Finalment ens han parlat sobre la identificació de les diferents espècies que podem trobar, i hem anat a una "aula-laboratori" per fer una sessió pràctica d'identificació amb pells i cranis.


Foto 1. Aula-laboratori amb els 3 ponents de la jornada de dreta a esquerra
- Resum identificació micromamífers de Catalunya (SEMICE):

  • Insectívors
    - Eriçó europeuErinaceus europaea 
    - Mussaranyes (musell allargat)

                - Dents vermelles (marge esmalt) -- més rares!
                       · Mussaranya menuda, Sorex minutus
                         (Més petita, cua més peluda)    
         
               
                       · Mussaranya cua-quadradaSorex araneus
                           
    (Més robusta, cua aspecte quasi despullat)


                - Dents blanques
                        · Mussaranya comuna, Crocidura russula
                           (La mçes comuna, pèls llargs a la cua)

                        · Mussaranya nana, Suncus etruscus
                           (Molt petita! El mamífer més petit del món)
                            *No pot caure a les trampes del SEMICE (Sherman i longworth)
  • Rossegadors
    - Ratolí de bosc, Apodemus sylvaticus
    - Ratolí de camp, Apodemus flavicolis
    (A Europa es diferencien per la mida, però aquí estan solapats. No presenten diferències externes. L'únic que té collar complert és A. flavicolis, però sinó està complert no determina l'sp. Única diferenciació per la cúspide d'una dent (individu mort). Tenir en compte la distribució (A. flavicolis a poques zones de Catalunya) tot i que no es considera exacta donada la dificultat de diferencicació.)

    (Apodemus
    sp. respecte del Mus sp. tenen les orelles més grosses, els ulls més sortits i el pèl més rogenc. Caràcter diferenciador: L peu > 20 mm)

    - Ratolí domèstic, Mus domesticus
       (L cua = L cos + L cap)

    - Ratolí mediterrani, Mus spretus
       (L cua < L cos + L cap; separació molt nítida entre el tó marró del llom i el crema de la panxa)


    - Rata negra, Rattus Rattus
    (coloració gris fosc/ parada rogenca; L cua < L cos)

    - Rata comuna, Rattus norvegicus
       (coloració gris clar; L cua > L cos; orelles més curtes que estirades, mai arriben a  tocar l'ull)

* Altres espècies de Catalunya que no cauen en aquestes trampes:

Talp, Talpa europaea
Rata d'aigua, Arvicola sapidus
Desman o almesquera, Galemys pyrenaicus
Esquirol, Sciurus vulgaris
Talpó comú, Microtus duodecimocostatus
Talpó roig, Clethrionomys glareolus
Talpó muntanyenc, Microtus agrestis
Liró gris, Glis glis
Rata cellarda, Eliomys quercinus

En acabar la sessió d'identificació, ens han convidat a dinar. Havent dinat ens han mostrat els "magatzems de mostres animals" plens de col·leccions, el "magatzem en sec" , d'artròpodes, esquelets i pells de mamífers. I el "magatzem en líquid" ple de pots amb mostres en alcohol d'amfibis i rèptils. I d'altres espècies. Verdaderament impressionant la quantitat de mostres i la feina de classificació i organització de l'espai.

Foto 2. "Magatzem sec"
Foto 3. "Magatzem liquid"

Finalment ens han convidat a gaudir d'una sessió d'astronomia al planetari, amb una pantalla en cúpula impressionant. Abans de marxar hem donat un cop d'ull a les exposicions actuals del museu sobre els ratpenats i les papallones. 



Text i fotos: Roger Pacreu Oliu i Blanca Font Vinyes
Dibuixos: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx
Bibliografia: Museu de ciències naturals de Granollers
Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx

diumenge, 30 de març del 2014

La primavera a la granja

Ja tornem a ser a la primavera. Les plantes broten, creixen i floreixen exhibint els seus encants. Molts animals s'aparellen si no ho han fet ja, i es reprodueixen per tal de perpetuar la seva dotació genètica, guiats pels seu instints més bàsics. 

És impressionants assistir al naixement d'un animal, l'entrada a la vida, que sovint fa pensar amb la seva sortida, la mort. Veure brotar o florir una planta pot ser espectacular, però veure com un animal arriba al món provoca un cúmul d'emocions a qualsevol persona.


L'any passat en una entrada vaig ensenyar el naixement dels pollets de gallina al moment de trencar la closca. Aquest any un altre vegada ja els he vist néixer. I per primera vegada he pogut veure néixer un animal més pròxim a nosaltres, un mamífer, i no un gos o un gat, sinó una cabra domèstica (Capra hircus). És impressionant com aquesta espècie, poc després de néixer ja està buscant l'equilibri amb les seves potes per tal de mantenir-se dreta. I a les 2 hores ja està caminant darrera la seva mare! També dóna motius per reflexionar la facilitat que tenen la resta de mamífers a l'hora del part, i en canvi lo complicat que sembla resultar pels humans.


Cabra acabada de néixer.
Regne: Animal
Filum: Cordat
Classe: Mamífer
Ordre: Ariodàctil
Família: Bòvid
Espècie: Capra hircus
Dues hores després de néixer.




















divendres, 14 de febrer del 2014

Plantes medicinals

Figura 1. Pàgina Dioscòrides.

El cap de setmana passat  vaig anar a l'Alt Empordà, a Vilarnadal. A fer una passejada amb un grup de
floracatalana.net acompanyat per la Plàcida, una remeiera entranyable. La passejada va ser interessant, tot i que no vam veure gaire quantitat d'espècies, però vam poder escoltar varies receptes i utilitats de plantes amb propietats mèdiques. 

Vam parlar d'aquestes plantes entre d'altres:

- La calèndula (Calendula sp), que fàcilment se'n pot fer una pomada, és bona per cuidar i conservar la pell i la majoria d'afeccions que si poden tenir com psoriasis i les llagues.
   
    · Recepta pomada calèndula
        Bullir les flors en oli a foc lent durant 15 minuts i parar el foc.
        (Potser bany maria)
        Deixar reposar fins l'endemà.
        Escalfar i afegir cera d'abella.(100g/L)

- La bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris) presa en infusions des de 2 dies abans de contar el cicle de la regla i seguint durant aquest, fa regular la menstruació.
Una tintura d'aquesta mateixa planta, va bé per l'atròfia muscular i els problemes de genolls. S'espolvoritza 2-3 cops al dia i es fa un massatge a la zona afectada. Per a aquesta afecció també és bo combinar l'ús de l'oli o la crema de cannabis (Cannabis sativa).

- L'estepa blanca (Cistus albidus) fent-ne una infusió és bona per la tos i el mal de coll.

- El plantatge (Plantago sp.) és cicatritzant, antihemorràgic i comestible. Simplement mastegant-lo i aplicant-lo a una ferida ens pot proporcionar les seves propietats.

- El romaní (Rosmarinus officinalis) el podem utilitzar per pujar la presió del cos.

- L'herba berruguera (Chalidonium majus), com el seu nom indica, aplicant-la diàriament sobre una berruga pot ajudar a fer-la desaparèixer. També és bona per la pell i les taques en aquesta. A més es pot aplicar en afeccions als ulls, tancant-lo i aplicant el làtex sobre la parpella, xafant una mica la planta, és bona per problemes diversos de la vista com les cataràtes.

- De l'aritjol (Smilax aspera) se'n havia fet la famosa beguda de zarzaparrilla, llàstima que no en tenim la recepta, i s'haurà d'investigar una miqueta. Però es tracta d'una beguda que havia sigut l'alternativa a la famosa cocacola.

A la tarda, després de fer un dinar en germanor, compartint una mica de cada casa, vam estar escoltant les ensenyances dels 2 avis remeiers. Que ens van acabar d'aprofundir amb el seu coneixement sobre algunes espècies i els seus usos, a través de les seves pròpies experiències. Tot plegat molt interessant, són coneixements que porten segles vagant entre la societat, i que en certs moments han sigut apartats, ocultats, esborrats o simplement oblidats, però que encara som a temps de recuperar com a part de la nostre cultura i connexió amb la sabia naturalesa. 

Text: Roger Pacreu
Fotografia: Dioscòrides "De materia medica" www.greekmedicine.net

dissabte, 8 de febrer del 2014

Anellament a les Pedreres

Foto 1. Xarxes japoneses
El matí d'aquest dimecres passat el  vam dedicar a l'anellament d'ocells al barri de les Pedreres de Girona. Era el primer anellament que portava en Dani, que ja té el títol d'anellador expert, de manera que té permís per posar xarxes, prendre dades i marcar els individus amb anelles.

D'entrada la tècnica de captura amb les xarxes sembla una mica agressiva, però amb un control continu, els individus no solen sofrir danys. A més, mitjançant aquests mètodes s'obté molta informació sobre les migracions i la biologia de les aus, el coneixement és poder, i més facilitat per protegir allò que és conegut.

El dia no es presentava gaire favorable, feia força vent, de manera que els ocells no volaven gaire, finalment va començar a ploure i vam recollir les xarxes abans d'hora, ja que si hi cauen els ocells queden molls i poden morir.

Tot i ser un dia desfavorable vam poder tenir entre les mans 4 espècies d'aus. La que més va caure a les xarxes va ser el conegut pit roig (Erithacus rubecula), amb el seu pitet vermell rovellat, aquest túrdid el podem observar durant tot l'any. També vam veure el pàrid més gran de tots, la preciosa mallerenga carbonera (Parus major) amb la seva panxeta groga. La femella del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el seu casquet marró, que també la podem veure tot l'any. I finalment també es va acostar a les xarxes el tord comú (Turdus philomelos). 

Esperem que pel pròxim anellament les condicions ens siguin més favorables i puguem fer una llista més llarga d'espècies vistes. Mentrestant ja estic content amb les 4 fotos dels models que es van acostar el dimecres.


Foto 2. Erithacus rubecula
Foto 3.Parus major
Foto 4. Sylvia atricapilla
Foto 5. Turdus philomelos
Text i fotos: Roger Pacreu
Fonts: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.